Meninas i Memòries

L'altre dia em vaig perdre pel barri gòtic i vaig trobar per casualitat un parell d'exposicions que potser us interessen i m'agradaria recomanar-vos:

La primera es troba a la galeria Trama, al número 8 del Carrer Petritxol, i es titula Meninas y Paisaje Urbano. L'autora és Anna Miquel, una artista que treballa amb materials poc convencionals (ciments, acetats, resines, cel·lofans, etc) i els combina amb pintures de colors vius, obtenint com a resultat unes obres plenes de transparències i jocs de llum molt originals. En aquestes hi apareixen les ja consabudes 'meninas' associades a icones del món actual, en un entorn urbà ple de fum i gratacels. Es va inaugurar el 14 d'octubre i finalitza el 16 de novembre; encara hi sou a temps!

La segona la podeu localitzar al número 5 del mateix carrer, al segon pis de la Sala Parés. L'exposició s'anomena Memòries de Barcelona, i l'artista, David Casals. Aquest pinta racons i situacions de la ciutat comtal amb una precisió i un realisme dignes d'admirar; fa us quadres amb tinta, grafit o acrílics que juraries que són fotografies, gairebé sempre en blanc i negre. La van obrir el 30 de setembre i només hi serà fins el 26 d'octubre, així que afanyeu-vos!




Gemma Fontanals.

Comentario de la exposición. Signos y Escrituras. Fundación Suñol

VISITA A LA EXPOSICIÓN: SIGNOS Y ESCRITURAS DE LA FUNDACIÓN SUÑOL

Antes de visitar la exposición Suñol he preferido asistir al interesante curso monográfico que Enric Bou ha impartido en el MACBA y que me ha aportado una nueva visión del papel de la poesía visual de vanguardia. Leer y mirar la poesía visual nos hace replantearnos nuestra actitud como lectores, nos hace leer más poco a poco, ya que el mensaje atrae la atención sobre el mismo y nos hace mirar con nuevos ojos.

Destacaría de estas cuatro sesiones informativas el aprendizaje de las transformaciones clave que se producen en el romanticismo y que son aprovechadas por el simbolismo destacando la difusión del poema en prosa, así como también los cambios estéticos y morales sobre todo los que se produjeron en Alemania y Francia.

Numerosos escritores y artistas han explorado las posibilidades de interrelación entre la palabra y la imagen y en la Fundación Suñol he podido ver una exposición colectiva que reúne cuarenta y dos obras de los artistas Tàpies, Llimós, Rabascall, Aballí, Villalba, Zush, Menegon, Alexanco, Viladecans, Aguilar, Chillida, Salinas, Millares, Socías, Tolosa, Sabaté, Parramon, Broto, Teixidor, Boetti, Miralda, Weiner, Guzmán y Pazos, todas ellas de los fondos de la Colección Josep Suñol y realizadas entre 1972 y 2008. Creo que esta exposición enfatiza el papel del signo y la escritura en las artes plásticas de la segunda mitad del siglo XX, trazando un recorrido descriptivo de estas aplicaciones simbólicas.

La exposición Signos y Escrituras se divide en cuatro apartados y se han acondicionado varias salas, evoluciona desde el signo más indescifrable a la escritura más legible. En las obras presentadas, el mensaje se nos presenta a veces explícito, otras sugerido, alguno con referencias textuales o gráficas, pero siempre a través de elementos iconográficos que reflejan la  interacción de cada artista con cada espectador a través de lenguajes visuales que utilizan el signo, la letra, el alfabeto, la palabra o la escritura como parte de su  formulación estética.

CUADROS A DESTACAR. En la 1ª sala entrando a la izquierda

TÀPIES. Crítico con los signos y las rayas. Líneas en forma de palo. Trabajo sobre lona en el 73.

ALEXANCO. Cuatro obras. Recrea diferentes formas y signos sin un mensaje determinado, son líneas con formas.

SUÑOL. Cuadro grandioso. Situado entrando a la izquierda, ocupa toda la pared. Título La DANZA. En pintura azul trazada probablemente con rodillo remite a la gestualidad y dinamismo de una bailarina.

CHILLIDA. Utiliza papel metalizado en diferentes capas. Dos piezas con espacios geométricos y delimita el espacio con cartón recortado. Nord 1992.

En la 2ª sala:

ZUSH. Utiliza papel metalizado para reflejar letras. Zenazi 1968

Con zonas tapadas 1978.

En la 3ª sala:

LLIMÓS 1973. Cuadro de su firma escrita con repetición a lo largo de todo el cuadro creando diferentes intensidades de color

IGNACIO ABALLÍ. Rosa 2008. Classificats. Este cuadro me ha gustado mucho. Se trata simplemente de ir citando uno al lado del otro los diferentos colores rosas que existen y empleando como fondo un color rosa chicle muy llamativo.

En general creo que esta exposición pone de relieve parcialmente, el papel del signo y la escritura en el arte del siglo XX, como estructura del pensamiento y medio de expresión del artista.

LA XINA ART

PER SI US VOLEU APUNTAR (; www.laxinaart.org info@laxinaart.org
	Nova adreça!! - ¡¡Nueva dirección!!
Altres natures (recorreguts) dissabte 23 d'octubre a les 10'30h, Museu Picasso dissabte 30 d'octubre a les 10'30h, Sant Pau del Camp, La Xina A.R.T. inscripcions: info@laxinaart.org / tf. 93 301 67 03 / m. 678453653
	traducción al castellano más abajo. LA XINA A.R.T. us recorda que, coincidint amb l’exposició col·lectiva “ALTRES NATURES”, estem desenvolupant un projecte artístic i pedagògic paral·lel, a cura de FERNANDO GONZÁLEZ que s’adjunta amb aquest document. El proper dissabte, 23 d’Octubre, a les 10:30h hi haurà una visita guiada al MUSEU PICASSO DE BARCELONA (màxim 15 persones). I el proper dissabte 30 d’Octubre, a les 10:30 h, es farà una visita comentada a l’església romànica de SANT PAU DEL CAMP i, posteriorment, es visitarà l’exposició “ALTRES NATURES” a La Xina A.R.T. Tots els interessats, encara sou a temps d’apuntar-vos a la mateixa Xina (tardes de dimecres a divendres), a través del nostre e-mail: info@laxinaart.org o bé telefònicament al 93 3016703 o al mòbil 678453653 La Xina A.R.T. agraeix el vostre ajut informatiu a aquesta exposició i a aquesta activitat. La Xina A.R.T. os recuerda que, coincidiendo con la exposición colectiva ALTRES NATURES, estamos desarrollando un proyecto artístico y pedagógico paralelo, a cargo de FERNANDO GONZÁLEZ, que se adjunta a este mensaje. El próximo sábado 23 de Octubre, a las 10:30h, se realizará una visita guiada al MUSEU PICASSO DE BARCELONA (máximo 15 personas). Y el próximo sábado 30 de Octubre, a las 10:30h, se hará una visita comentada a la iglesia románica de SANT PAU DEL CAMP y, posteriormente se visitará la exposición ALTRES NATURES a La Xina A.R.T. Todos los interesados todavía estáis a tiempo de apuntaros en la misma Xina (tardes de miércoles a viernes), a través de nuestro e-mail: info@laxinaart.org o bien telefónicamente al 93 3016703 o al móvil 678453653 La Xina A.R.T. agradece vuestro apoyo informativo a esta exposición y a esta actividad.
	Recorreguts d'ALTRES NATURES Aquest projecte proposa una sèrie de visites comentades a diferents obres d’art del nostre patrimoni cultural més emblemàtic, però cercant una mirada que vagi més enllà dels habituals tòpics que tant desgasten l’art més conegut i més visitat de Barcelona. Així, amb el tema referent de la natura com a eix vertebrador de tot el discurs. Tots aquests recorreguts tenen un mateix punt de partida, l’exposició Noves Natures que ofereix La Xina A.R.T. paral·lelament al cicle de visites. Podrem així seguir el rastre del tractament d’aquest tema en formes d’art allunyades en el temps, però ben presents a Barcelona. Anirem des de la més immediata actualitat fins a l’esplendor i la foscor de la Edat Mitjana. MUSEU PICASSO Al 1898, quan Picasso tenia 17 anys, va viatjar a Horta de Sant Joan per passar uns mesos a casa d’un amic. Poc després d’arribar, es van endinsar en les dures muntanyes dels Ports i s’hi van passar tot l’estiu pintant i vivint l’experiència de la natura verge. Anys més tard, quan ja era l’artista més famós del món, Picasso es referia a aquestes setmanes com la seva “experiència emocional més pura”. Deia que allà, a la muntanya, havia aprés tot el que sabia. L’experiència radical de la natura en estat salvatge i pur, els dies (i les nits!) que va viure lluny de la civilització, es van convertir en una mena de viatge iniciàtic en què va descobrir la llibertat, la possibilitat de qüestionar les normes i les convencions. Vivint com un primitiu va trobar el camí que després recorreria amb el seu treball artístic: la recerca de l’essencial. Aquest camí el va dur a qüestionar els fonaments mateixos de la tradició artística europea i el va convertir en l’artista revolucionari que coneixem. SANT PAU DEL CAMP Les esglésies romàniques es construïen orientant l’àbsis cap a l’est, cap al lloc per on sortia el sol. Dins de l’església l’albada s’esperava amb devoció per a celebrar amb un ritual litúrgic el triomf de la llum sobre les tenebres. Les finestres són estretes, no per limitar l’entrada de la llum sinó, justament, per que només pugui entrar la llum. Perquè el món i les seves incerteses restin a fora. L’església romànica és un escenari que fa expressiu el rompent de l’alba.
La Xina A.R.T., Hort de la bomba 4, Barcelona 08001. de dimecres a dissabte de 17'30 a 20'30h. Tel/Fax 93 301 67 03 Amb la col·laboració de:
Si no desitjes rebre més informació de les nostres activitats envians un correu amb títol NO INFO

Miquel Arnal

Para quien le interese, ahora mismo hay una exposicion de Miquel Arnal en Mataró, "Works 1992-2009"

Estará hasta el 7 de Noviembre, mas informacion: http://caixalaietana.wordpress.com/2010/09/24/caixa-laietana-works-1992-2009-de-miquel-arnal/

[Us passo aquest article que he llegit avui ja que m'ha semblat interessant perque es un tema tocat a classe]


La Vanguardia Domingo 17 octubre 2010

ANDY WARHOL Y EL POP ART

"El momento en el que llaga la quiebra con el arte anterior -denuncia Fumaroli- es con el pop art". En su opinión,"Warhol se concebía él mismo como alguien vacío, estéril, y su genio consistió en decir que ya que el arte no tenia ningún interés y estamos en un mundo comercial, podía ser mas comercial que el comercio mismo. ¿Para qué sirve cansarse creando nuevos objetos si ya están en el supermercado y poner la firma ya es suficiente? Sus obras maestras son las que corresponden a la sociedad de consumo y a un país, Estados Unidos, que no tenía una gran tradición artística y que ha recibido con entusiasmo ese mensaje. Él y su gente inventaron la people que tenemos hoy por todas partes. En un mundo de marcas y etiquetas, la gente se convierte para ellos también en etiquetas. La democracia se reduce así a un mero papel de espectador y consumidor de este pequeño mundo que inventó un arte a su alcance”.

b ART celona.org

bARTcelona.org / INTERNACIONAL CONTEMPORANY ART PRIZE 2010

I CERTAMEN INTERNACIONAL DE ARTES PLÁSTICAS
ARTS BATTLES en viu+EXPOSICIÓN 20 OBRAS FINALISTAS

[Avui, mentres esperava el metro, he vist el cartell d'aquest certamen, que ha cridat bastant la meva atenció, com anava amb presses li he fet una foto amb el mòbil i desprès ho he buscat per internet.

Crec que és una proposta interessant per anara-hi a fer una visita, i el que més em crida són les : ART Battles(impressionant espectacle d’art, "arts battles" protagonitzades per reconeguts artistes arribats directament des de NYC: Ben Angotti, Yatika Starr Fields, André Trenier y Leif Mcilwaine, els 4 reis de les “Art Battles”, realitzaran els seus espectacles “batalles”, competicions i demostracions en viu i en directe.)

A part d'això, hi ha la mostra de 20 obres finalistes del "Certament bARTcelona 2010", 1r concurs internacional d'arts plàstiques orientat a joves creadors.]

Diu a la pàgina:

[...] Nace con el objetivo de promover el arte contemporáneo, favorecer la creación y abrir nuevos canales para los jóvenes artistas.
[...]Este importante evento tendrá lugar en las instalaciones del Centro Comercial dónde, además de la exposición de las 20 obras finalistas, los visitantes podrán disfrutar por primera vez en Europa de las conocidas Art Battles, competiciones de arte dónde artistas emergentes elaboran su obra en directo demostrando su talento en forma de entretenimiento.

Llàstima que el concurs no estigui encara obert per presentar-nos.hi nosaltres... l'any que bé, oi?

Manifiesta 8

"Manifesta" o "La bienal europea de Arte Contemporaneo" son una serie de actividades que se extiende durante dos ó más años, y que incluye reuniones, debates, seminarios (los llamados Coffee Breaks), publicaciones y otras actividades, celebradas en distintas zonas de Europa y las regiones vecinas y que culmina en la exposición final (o, en 2006, una escuela de arte), de tres meses de duración, que tiene lugar en la ciudad anfitriona.
De esta forma, manifesta pretende crear un punto de encuentro entre los debates artísticos e intelectuales del momento y las cualidades específicas e idiosincrasias de un lugar determinado.

Se autodefine como un movimiento itinerante, por ello cada dos años cambie de localización, este año estará en Murcia desde el 9/10/10 al 9/01/11.


Mas información en la web:
http://www.manifesta8.com/manifesta/manifesta8.artistas_manifesta

Ciclo de conferencias y workshops

Para los que estén interesados en hacer el trabajo de la exposición de LET US FACE THE FUTURE ART BRITÀNIC (1945 - 1968). En el auditori de la Fundació Miró con colaboración de la UAB cada miércoles del 6 de octubre al 16 de febrero programan un ciclo de conferencias y workshops entorno a esta exposición.
Aquí encontraréis toda la información:

http://www.fundaciomiro-bcn.org/areaeduc_act.php?idioma=4&activitat=3113&titulo=Art,%20est%C3%A8tica%20i%20pol%C3%ADtica



Hay aforo limitado. Se debe confirmar la asistencia en: activitats@fundaciómiro-bcn.org

Natalia Marmolejo

Exposició a L' Espai 13. Fundació Joan Miró.

" So implícit "

[Avui, dilluns 11 d'octubre, anava caminant pel meu barri i en un dels posters que pengen de les faroles del carrer, he vist l'anunci d'aquesta exposició. Pel títol m'ha semblat interessant. L'he buscada per internet i m'ha agradat encara més el que hi diu sobre ella. Juntament amb la de Pipilotti Rist, trobo que són expos que no estic acostumada a veure i potser per això em sobten més! Crec que pot ser interessant, i per això us ho escric aquí! Com que encara no hi he anat, deixo l'explicació que podeu trobar igualment a la web de la Fundació Miró (que és on s'exposa).]

Comissariat per: TRES

08/10/2010 - 11/09/2011

So implícit és el segon cicle d'exposicions per a l'Espai 13 comissariat per l'artista multidiscilplinari TRES i suggereix la continuïtat amb el cicle anterior, Silenci explícit, alhora que subratlla el creixent interès dels artistes visuals per la utilització del so en el seu treball.

Els cinc participants en aquest projecte són tots artistes eminentment visuals que utilitzen el so d'una manera implícita, és a dir, integrant-lo en la seva obra sense que aquesta l'expressi necessàriament com a element primordial. La seva preferència pel camp de la instal·lació suggereix la pràctica d'un art sense limitacions en els recursos expressius, en què la transformació de l'espai sol ser un element central.

So implícit no és pròpiament un cicle sobre so i encara menys d'art sonor. Es tracta d'un cicle sobre arts visuals que es proposa destacar l'interès per una forma de so que es troba latent o continguda en l'obra de certs artistes visuals sense per això esdevenir substancial.

L'interès pel so i la música en les tendències més actuals de l'art contemporani és un fenomen palpable. Amb So implícit, l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró es fa ressò d'aquest interès en l'art contemporani més emergent.

LLibre recomanat !

GUASCH, Anna Maria. "EL ARTE DEL SIGLO XX EN SUS EXPOSICIONES.1945- 1995". Ediciones del Serbal.(1997)Barcelona
Recomano aquest llibre que parla bastant del que estem treballant a classe, concreta en les exposicions que es van fer en cada moment que explica, però és batant interesant. El podeu trobar a la biblioteca de belles arts(tot i que ara el tinc jo -fins el 18 d'octubre-, no ho sé segur si hi han més a la biblioteca, tot és preguntar-ho )!

· Alguns dels temes que tracta són:
- (5) La génesis de la cultura pop: el arte pop inglés.
- (6) El arte de los objetos encontrados: el neodadà y el assemblage.
- (7) La via de la acción: el happening en América.
- (8) [...]: el happening en Europa.
- (10)El arte en la sociedad de la abundancia: el Pop Art americano.
- (11)El devenir del arte y la vida: el fluxus) ..................[Per l'assignatur de video també pot ser
interessant]
- i molts més!!!

Museu d'Art de Cerdanyola (MAC)

Anem a promocionar una mica la cultura local: el dia 10 de setembre del 2009 van inaugurar a Cerdanyola del Vallès el Museu d'Art de Cerdanyola, el MAC, on s'exposen obres sobretot de caràcter modernista d'artistes com Josep de Togores, artista local, com Ismael Smith i també obres de Josep Llimona, entre d'altres. Hi ha també exposats uns vitralls que han estat restaurats, també de caire modernista, que són els més representatius d'aquest museu que just comença però que ja ofereix un munt d'activitats de cara al públic, a més de la gran col·laborarció que han aportat molts habitants de Cerdanyola.

A part de tota la exposició d'art que ofereix, també una vegada al mes van fent les "Nits al casino", ja que aquest edifici era un antic casino de Cerdanyola, i en aquesta nit ofereixen concerts i moltes activitats. Jo particularment, vaig anar-hi a un que era de Jazz, un grup que es deia "Jazzlàntida" i que recomano a tothom escoltar-los.

Escric tota aquesta informació aquí ja que realment estan fent un treball increible i l'únic que crec que els hi falta és una mica més de difusió.

La direcció és:
Carrer de Sant Martí núm. 88, 08290 Cerdanyola del Vallès
direcció de correu: mac@cerdanyola.cat
Oficina: Tel. 93 591 41 30
Els podeu trobar també a facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=89693456851&v=info

Horaris d'apertura: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h. diumenges i festius d'11 a 14 h.
Preu: 2 euros l'exposició permanent; l'accés a la sala d'exposicions temporals és gratuït.
Tots els primers diumenges de mes, entrada gratuïta


Així que donada tota aquesta informació, us convido a venir a Cerdanyola a veure el museu, a participar en les seves activitats i a gaudir de tot el que en aquesta petita ciutat oferim.

Libro recomendado

"Artemisia Gentileschi around 1622: the shaping and reshaping of an artistic identity"

Escrito por Mary D. Garrard
Mary D. Garrard, author of the acclaimed Artemisia Gentileschi, furthers her study of the seventeenth-century artist in this groundbreaking investigation of two little-known paintings. Taking as case studies the Seville Mary Magdalene and the Burghley House Susanna and the Elders, paintings of circa 1621-22 attributed to Artemisia, Garrard examines the ways that identity, gender, and market pressures interact both in the artist's work and in the criticism and connoisseurship that have surrounded it. Mary D. Garrard, author of the acclaimed Artemisia Gentileschi, furthers her study of the seventeenth-century artist in this groundbreaking investigation of two little-known paintings. Taking as case studies the Seville Mary Magdalene and the Burghley House Susanna and the Elders, paintings of circa 1621-22 attributed to Artemisia, Garrard examines the ways that identity, gender, and market pressures interact both in the artist's work and in the criticism and connoisseurship that have surrounded it.