Com ja van comentar a classe, a la Fundació Joan Miró s'està l'exposició de PIPILOTTI RIST, "Partit amistós - sentiments electrònics ".
Avui alguns companys de classe hem assistit a aquesta exposició, més aviat, ens hem submergit en l'univers ple de color de Rist . Ha sigut un viatge apassionant, diferent d'altres coses vistes anteriorment, que ens ha sorprès positivament.
L'exposició consta de 10 sales, on en totes elles hi ha una Videoinstal·lació que ens porta a reflexionar sobre coses de la vida, sobre nosaltres mateixos, el nostre cos, els nostres desitjos més profunds , i moltes altres coses més. Realment interessant.
A més, com he comentat abans,ha sigut una experiència diferent, ja que en la majoria de les sales per veure l'obra de Rist, la mateixa obra et convidava a que la veiessis des d'una altre perspectiva, estirat al terra. Però no de qualsevol manera, sinó que totes aquestes sales disposaven de còmodes coixins que formaven part de l'obra, ja que tenien unes mesures i formes concretes, com molt bé explica el fullet informatiu que acompanyava l'exposició.
En l'última sala es mostra un diàleg entre Rist i Joan Miró a través de dues projeccions de vídeo sobre l'escultura de Miró, "Femme". Aquesta última obra tanca l'exposició d'aquesta artista tan particular (opinió personal).
En resum, tots els que hi hem anat hem gaudit molt! I és per això que us animem a que hi aneu, tot i que ja sé que molts de vosaltres teniu pendent anar!
Resulta molt interesant el joc de plans (els plans detall), colors, formes... com interactuen amb el sò, així com la sensació que genera a l'espectador.
ResponEliminaEl que més em va agradar: Sobre mi oceano.
Sí, realment arriben molt les peces on l'espectador s'ha d'estirar. T'hi fa entrar.
ResponEliminaRealment, em va agradar molt, va estar molt bé ja que és això que ja s'ha comentat: formes part de l'obra, d'alguna manera interectues amb ella i et fa formar part. I realment, molt original pel meu gust observar des de terra. La recomano a tothom.
ResponEliminaA mi también me ha gustado mucho la exposición, la instalación que me ha parecido mas interesante (y creo que pasa un poco desapercibida) es la de "Tiempo Libre", dónde 5 proyectores juegan sobre y a través de cortinas translúcidas.
ResponEliminaEs muy fácil que acabes muy relajado después de ver ésta exposición, la combinaciones de colores, moquetas, cojines, imágenes, cortinas, videos, etc. te sumergen en un mundo muy interesante.
Natalia Marmolejo.
Jo també la vaig trobar molt interessant, no havia vist mai una exposició així.
ResponEliminaÉs una perspectiva diferent, una experiència multisensorial on entren joc vista, oïda i tacte que t'atrapa completament.
La que em va cridar més també va ser la de Sip my Ocean, la primera en què t'havies d'estirar i que comptava amb uns colors molt atractius i una música ben particular.
Gemma Fontanals.
Doncs jo l'he anat a veure avui i no hi he sapigut "entrar". M'ha semblat el que és, videos mostrats des d'una perspectiva físca diferent i poca cosa més.
ResponEliminaM'haureu d'ajudar a entendre-ho perque de veritat que no li he sapigut trobar el punt...
Eugènia López
Jo hi vaig anar la setmana passada a veure-la i en vaig sortit mol relaxada.
ResponEliminaLa obra que més em va cridar l'atenció era la de un video projectat sobre una cuina amb el soroll de les gotes d'aigua. tot i així vaig trobar totes les obres molt interesants